La polpa produïda mitjançant mètodes químics i mecànics s'anomena polpa sense blanquejar, normalment de color groc o marró. Per complir amb els requisits d'ús del paper i l'estètica, la pasta s'ha de blanquejar. El blanqueig consisteix a utilitzar agents de blanqueig adequats per precipitar o decolorar la lignina de la polpa mitjançant l'oxidació, la reducció o la descomposició, blanquejant així la polpa.
Vegem alguns mètodes de blanqueig habituals:
1. Blanqueig oxidatiu: aquest mètode utilitza agents de blanqueig oxidants, com l'hipoclorit, per trencar l'estructura de la lignina i dissoldre-la, augmentant així la blancor de la polpa. Tanmateix, aquest agent blanquejador basat en clor-causa una contaminació ambiental important i s'ha substituït gradualment per mètodes de blanqueig basats en oxigen-.
2. Blanqueig de reducció: aquest mètode utilitza agents de blanqueig reductors per alterar l'estructura dels cromòfors, provocant la decoloració. És adequat per a blanquejar polpes d'alt rendiment-com la pasta de fusta mòlta i la polpa quimiomecànica perquè no provoca pèrdua de components de fibra i manté les característiques originals de la pasta. Tanmateix, la blancor del paper produïda per aquest mètode de blanqueig no és gaire estable i tornarà al seu color original després d'estar exposat a la llum durant un període de temps.
